Literatura anglesa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Literatura anglesa De Viquipèdia Salta a la navegació Salta a la cerca Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. Geoffrey Chaucer, en una il·lustració publicada vora el 1902. Lingüística anglesa Dialectes Anglès Britànic Nord Midlands Sud Sud-oest East Anglia Anglès escocès Anglès irlandès Anglès nordirlandès (Ulster English) Anglès gal·lès Americà Nord Midlands Sud Oest Austalià Canadenc Anglès de l'Índia Caribeny Anglès de Terranova Novazelandès sudafricà Anglès de Nigèria Anglès de Singapur (Singlish) Anglès de Malàisia (Manglish) Altres Anglès senzill Anglès pidgin Spanglish Llanito Gramàtica Alfabet Conjugació verbal Verbs irregulars Verb amb partícules Ortologia Ortografia Fonètica Interferències gramaticals anglès-català Llista de falsos amics del català amb l'anglès Literatura Literatura dels Estats Units Literatura escocesa Beowulf Geoffrey Chaucer Contes de Canterbury William Shakespeare Sonets Romeu i Julieta Macbeth John Milton William Wordsworth Charles Dickens Oliver Twist James Joyce Ul·lisses Ernest Hemingway Per a qui toquen les campanes The Sun also Rises T.S. Eliot George Orwell 1984 Lingüistes Història Institucions Universitat d'Oxford S'entén per literatura anglesa la literatura escrita en anglès (actual o antic) i a Anglaterra. En un sentit més ampli, també es pot utilitzar per referir-se a literatura escrita en anglès en altres països. Hi ha diverses literatures nacionals que també són escrites sobretot en anglès. Vegeu literatura estatunidenca, literatura australiana, literatura canadenca, literatura escocesa, literatura anglo-gal·lesa, literatura irlandesa. La literatura anglesa sorgeix a l'època medieval, quan es pot començar a parlar d'una llengua anglesa diferenciada. La primera gran figura literària d'aquesta època és el poeta Geoffrey Chaucer, però la gran figura de la literatura anglesa és William Shakespeare, al segle xvi. La primera gran novel·la en anglès és Robinson Crusoe, de Daniel Defoe. Els períodes de la literatura anglesa, si bé segueixen les conveccions estilístiques europees, acostumen a estar associades al monarca, de manera que els reis poden donar nom a un període o corrent. Contingut 1 Literatura medieval 2 Període clàssic 3 La Restauració 4 El romanticisme 5 El modernisme Literatura medieval[modifica] Article principal: Literatura anglosaxona Article principal: Literatura anglesa medieval Els primers poemes èpics orals pertanyien a la cultura dels saxons, com el poema Beowulf, escrit en anglès antic. El primer nom conegut és el de Cædmon, que recull la tradició saxona. Amb la conquesta normanda, el francès va penetrar a la cort i va transformar la llengua anglesa. Es van popularitzar les cançons de gesta continentals i van sorgir els poemes i històries que envoltaven la llegenda del rei Artús, formant-se una saga èpica i meravellosa. Als pobles es representaven obres de teatre basades en fragments de la Bíblia o en petites escenes de misteri. Geoffrey Chaucer, el primer autor conegut, va escriure els Contes de Canterbury, un recull de contes inspirats en Boccaccio que donen pas al Renaixement anglès. Període clàssic[modifica] Article principal: Literatura elisabetiana Suposat retrat de William Shakespeare. La introducció de la impremta i el protestantisme van fer proliferar les obres religioses i exemplars. La traducció de la Bíblia (en la versió anomenada del rei Jaume) va ser una de les empreses més destacades del seu temps. Durant el regnat d'Elisabet I va sorgir la figura de William Shakespeare i l'auge de l'anomenat període clàssic anglès. El teatre es va renovar i va incorporar elements grecollatins i al·lusions a la situació política i religiosa del país mentre que el públic es va diversificar. Per contra, Ben Jonson conreava un teatre tradicional i els seus personatges seguien la teoria dels quatre humors; a l'època era considerat el gran dramaturg. En poesia, es van compondre poemes inspirats en la tradició renaixentista italiana. Destaquen els autors Edmund Spenser i Philip Sidney. Al barroc, es va imposar una poesia de caràcter metafísic, com la de John Donne, o al·legòrica, com John Milton. A les acaballes del període clàssic, la censura va fer aparèixer poesia satírica popular i un cert retorn als temes moralitzants. La Restauració[modifica] Article principal: Literatura de la Restauració anglesa Amb la Restauració triomfen les novel·les angleses, amb noms com Daniel Defoe i John Bunyan. Els seus protagonistes són bons cristians que viuen aventures i viatges de creixement (en la tradició de la Bildungsroman alemanya). Alguns autors intenten emular les cançons de gesta, ja que pensen que Anglaterra no té una gran epopeia nacional com altres països. En el vessant de la lírica, s'innova en la mètrica (John Dryden o Edmund Waller) i els temes giren al voltant de la tradició pastoral, on es lloa la vida senzilla del camp i els encontres entre el poeta i una pastora, per criticar el puritanisme oficial. Aphra Benn és una de les poques figures femenines recordades del període, obrint un camí professional fecund al romanticisme. Els assaigs filosòfics que havien començat a conrear-se a l'anterior etapa assoleixen la seva maduresa, amb la figura de John Locke i el seu empirisme com a màxims exponents. Una segona etapa de la restauració és l'anomenada literatura augusta, que vol emular l'esplendor romana imperial i que segueix els dictats del neoclassicisme. Dins aquest període destaquen Alexander Pope en poesia i Jonathan Swift en prosa. La premsa esdevé molt popular, amb publicacions periòdiques com Spectator. El romanticisme[modifica] Charles Dickens. Anglaterra, juntament amb Alemanya, va ser un país líder en la introducció del romanticisme a Europa. La poesia es va dividir en dues escoles. La primera, anomenada lakista, comptava amb Samuel Taylor Coleridge o William Wordsworth, entre altres. Escriuen uns versos molt lírics, centrats en el paisatge com a projecció de l'ànima del poeta (el nom de l'escola ve dels llacs que lloaven a les seves obres). La segona escola, anomenada dels poetes maleïts, representa el romanticisme de la rebel·lió i inclou autors com Lord Byron o John Keats. Aquest segon corrent va inspirar la novel·la, amb autors com Mary Shelley o les germanes Brontë. La novel·la es diversifica i apareixen els subgèneres, com l'amorosa (que segueix la tradició de Samuel Richardson) o la gòtica, per exemple. Durant l'era victoriana, la novel·la barrejava elements realistes i sentimentals, amb noms com George Eliot o Charles Dickens. El vessant paròdic va estar representat sobretot per Lewis Carroll. El modernisme[modifica] El modernisme anglès no equival al català o hispanoamericà. És un corrent estètic caracteritzat pel pessimisme existencial i les influències dels diferents moviments d'avantguarda, però va mantenir gran part de les convencions romàntiques. Dura des de principis del segle xx fins al final de la segona guerra mundial. La novel·la modernista tracta temes quotidians i es descompon la unitat del paràgraf, per reproduir el discurs de la ment (influència de les teories de Freud). Els autors més valorats són James Joyce, Virginia Woolf, E.M. Foster i els escriptors americans d'entreguerres, com William Faulkner o Ernest Hemingway. P.G. Wodehouse manté la línia d'humor clàssic britànic. La poesia també trenca amb les convencions formals i tracta de la mort i de temes considerats tabú com el sexe. Són obres complicades, plenes d'al·lusions cultes, lluny del sentimentalisme. Els poetes més destacats són T.S. Eliot, Ezra Pound o Gertrude Stein. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Literatura anglesa Bases d'informació GEC: 0078456 Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Literatura_anglesa&oldid=25104618» Categories: Cultura d'Anglaterra Literatura en anglès Categories ocultes: Articles sense referències des de gener de 2018 Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata Control d'autoritats Menú de navegació Eines personals Sense sessió iniciada Discussió per aquest IP Contribucions Crea un compte Inicia la sessió Espais de noms Pàgina Discussió Variants Vistes Mostra Modifica Mostra l'historial Més Cerca Navegació Portada Article a l'atzar Articles de qualitat Comunitat Portal viquipedista Agenda d'actes Canvis recents La taverna Contacte Xat Donatius Ajuda Eines Què hi enllaça Canvis relacionats Pàgines especials Enllaç permanent Informació de la pàgina Citau aquest article Element a Wikidata Imprimeix/exporta Crear un llibre Baixa com a PDF Versió per a impressora En altres projectes Commons En altres idiomes العربية Asturianu Azərbaycanca تۆرکجه Български भोजपुरी বাংলা Bosanski Čeština Dansk Deutsch Ελληνικά English Esperanto Español Eesti Euskara فارسی Suomi Français Frysk Galego ગુજરાતી עברית हिन्दी Hrvatski Magyar Հայերեն Bahasa Indonesia Italiano 日本語 Қазақша ಕನ್ನಡ 한국어 Latina Lingua Franca Nova Lietuvių Македонски Bahasa Melayu မြန်မာဘာသာ Nederlands Norsk nynorsk Norsk bokmål ਪੰਜਾਬੀ Polski پنجابی Português Română Русский سنڌي Srpskohrvatski / српскохрватски සිංහල Simple English Slovenčina Српски / srpski Svenska தமிழ் Tagalog Türkçe Татарча/tatarça Українська اردو Tiếng Việt Winaray 吴语 中文 粵語 Modifica els enllaços La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 29 set 2020 a les 21:50. El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. Política de privadesa Quant al projecte Viquipèdia Renúncies Versió per a mòbils Desenvolupadors Estadístiques Declaració de cookies