Microsoft Word - 43NLCercós.docx.pdf 10.1344/TE2020.59.19 Temps d’Educació, 59, p. 293-299 (2020) Universitat de Barcelona 293 N otes d e lectura El testimoni de Tara Westover: sobre l’educació a casa en el context d’una pedagogia fonamentalista Raquel Cercós i Raichs (Universitat de Barcelona) Tara Westover, Una educació. Memòries. Barcelona, Més llibres, 2018, 427 pàgs. més índex Ens trobem davant d’un llibre certament ben especial atès que es tracta d’una con- fessió, a manera d’un relat de formació (récit de formation) que recorda el gènere clàssic de la novel·la de formació (Bil- dungsroman). Recordem que una de les característiques d’aquest gènere literari consisteix en posar de relleu la importàn- cia de l’autoaprenentatge en el procés d’assolir la maduresa personal i intel·lec- tual a través de la cultura (cura animi). I això succeïa sobretot en el marc de la cul- tura burgesa centreeuropea, de l’època de la Belle époque, que recorria al conreu de la literatura i de la música. És obvi que la pro- tagonista d’aquesta història –la Tara Wes- tover, nascuda el 1986 i instal·lada als Es- tats Units– va d’haver de traçar el seu propi camí sense l’embolcall d’una família benestant que cultivés les arts i les lletres i al marge de la tradició cultural europea. Amb tot, els seus avantpassats noruecs procedien d’aquells emigrants del vell continent que des dels ports del Mar del Nord van marxar cap Nord-Amèrica amb la Bíblia sota el braç, després d’haver escoltat uns missioners mormons, que van posar- los en antecedents del seu profeta Joseph Smith (1805-1844) que els va captivar. Tothom sap que en aquella època la Bíblia, a més de ser una lectura intensiva (quan s’acabava es tornava a començar), constituïa un referent no només religiós i moral sinó també vital, per tal de portar a terme una existència plena de dificultats, que comptava amb el suport de Déu tot beneint aquelles famílies creients i confia- des en la voluntat divina que buscaven una mena de terra promesa, anticipi i pre- ludi de la vida eterna. Fet i fet, la lectura de la Bíblia i el Llibre del mormó (1830) que va escriure Joseph Smith, van guiar els passos d’aquells que es van expatriar i abandonar la vella Europa per establir-se a Amèrica que així va esdevenir un veritable Nou món, en què era possible començar una nova vida en els assentaments mormons, tot i la cruesa del salvatge oest, en una cru- ïlla on coincidien la fe religiosa i l’esperit aventurer dels pioners. És fàcil intuir que la trajectòria familiar que ens conta l’autora d’aquest llibre ens reporta la situació límit en què es va veure abocada, fins al punt d’haver d’abandonar el domicili paternal, on havia iniciat la for- mació en un ambient d’una família fona- mentalista mormona, que evitava el con- tacte amb l’exterior, inclòs amb la resta de la família (avis, oncles) i, nogensmenys, amb la comunitat mormona, llevat d’al- guna excepció. En efecte, Tara Westover ens narra la seva infantesa i adolescència en una família que va renunciar a inscriure- la al registre, que no la va escolaritzar per evitar que els mestres la malmetessin amb llurs falòrnies, que negava els beneficis de les vacunes, que refusava la medicina clí- 294 Temps d’Educació, 59, p. 293-299 (2020) Universitat de Barcelona N ot es d e le ct ur a nica dels metges i que confiava en els re- meis casolans basats en les herbes natu- rals. Segons la manera de fer dels seus pa- res, es tractaria d’organitzar-se autosufici- entment, en plena natura, amb el rebuig de les institucions i instàncies convencio- nals (escola, medicina, hospitals) per fo- mentar un nou estil de vida radical, en què l’herbologia es converteix en la clau de volta de qualsevol curació, al marge de la indústria farmacològica. Cal fer notar que els parts no tenien lloc en instal·lacions mèdiques sinó als domicilis particulars, per mitjans naturals amb l’ajut de les plan- tes remeieres i així la mare es va convertir en una llevadora sense títol, però amb co- neixements acumulats per l’experiència, encara que en situacions extremes va cal- dre recórrer a l’ajuda de la medicina hospi- talària. En aquesta mateixa direcció, les fonts d’energia es produïen de manera au- tònoma amb generadors, al marge dels in- teressos de les grans empreses elèctri- ques, representades per la Utah Power, que també responen als interessos del maligne. En fi, tot estreba en una preparació per a l’arribada dels últims dies quan només els justos podran sobreviure en aquest món decadent per la vida dissipada dels homes que s’han allunyat de Déu i corrom- put pels il·luminats de tot tipus que bus- quen la saviesa humana, una expressió perversa d’orgull en no acceptar la volun- tat i els designis de Déu. Per consegüent, els pares es malfien de la policia i de les au- toritats federals que són presentades com una manifestació del Dimoni o, el que és el mateix, del mal. No debades, les autoritats federals havien posat setge en alguns ca- sos a famílies que seguien aquest mateix estil de vida, quasi bé sense contactes amb l’exterior. Vist en perspectiva, no pot estra- nyar les malfiances respecte les autoritats federals, que són tingudes per hostils, si te- nim en compte que el territori d’Utah (nom que procedeix de la tribu índia «ute», poble de les muntanyes) va seguir una vida independent fins que el 1896 va pas- sar a ser un estat més de la Unió. Lògicament, les universitats –fins i tot mormones com la BYU (Brigham Young University)– també són rebutjades pels pares, que temorosos de Déu es prepara- ven per la segona vinguda de Déu, és a dir, pels temps finals, una situació que es va aguditzar quan el calendari anunciava el canvi de mil·lenni amb l’arribada de l’any 2000. No debades, la teologia mormona representada per dotzenes de grups i ten- dències i en la qual s’ha fet un lloc comú la poligàmia que es va deixar de practicar el 1890 (Smith va tenir quaranta esposes i Brigham cinquanta sis) es caracteritza per posar l’accent en els darrers moments, tal com es desprèn del fet que els mormons s’identifiquin amb l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. Paga la pena assenyalar que Joseph Smith, que va ser assassinat per una torba, simbolitza el pro- feta de la nova religió, alhora que va es- criure el Llibre del mormó (1830), una de les poques lectures permeses als mormons ortodoxos al costat de la Bíblia. Val a dir que Smith va voler tornar a restaurar el cristianisme originari, pervertit al llarg dels anys, després de les revelacions que va te- nir a Palmyra, a tocar de Nova York, on avui s’aixeca un esplèndid temple de granit blanc. «El meu pare –escriu Tara– volia vi- sitar el Bosquet Sagrat de Palmyra, a Nova York, el bosc on, segons Joseph Smith, Déu se li havia aparegut i li havia ordenat que fundés l’església vertadera» (p. 387). Per la seva banda, Brigham Young (1801-1877) va presidir l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies entre 1847 i 1877, i així va fundar el 1847 la ciutat de Salt Lake City, capital de l’estat d’Utah, un referent de la comunitat mormona que és una de los po- ques esglésies cristianes que creix actual- Temps d’Educació, 59, p. 293-299 (2020) Universitat de Barcelona 295 N otes d e lectura ment al món pel que fa al nombre de fi- dels. A propòsit d’això, cal tenir en consi- deració que els joves de la comunitat són enviats a servir en missions de l’església mormona i que en ocasions han fet osten- tació del seu compromís religiós, tal com va succeir amb la campanya que va afectar al jugador de bàsquet Brandon Davies – avui en les files del FC Barcelona– després que el seu entrenador de la BYU el va se- parar de l’equip per mantenir relacions amb la seva novia. Per tal de donar suport a l’entrenador en qüestió, els seguidors van fer una samarreta que deia I can’t. I’m mormon, que es pot adquirir per la xarxa. A banda d’aquest fet que confirma la rigidesa de la moral mormona, es pot afe- gir que després de la mort accidentada de Joseph Smith, Brigham Young va traslla- dar les caravanes de mormons, que així van esdevenir veritables pioners, de l’Est cap a l’Oest per tal d’instal·lar-se en territo- ris més segurs però alhora àrids i, a voltes, desèrtics. És per aquest motiu que el pare de Tara, com els mormons en general, fos un ferm defensor de l’ideari dels pares fun- dadors de la pàtria amb noms com Georg Washington, Thomas Jefferson i James Madison que Tara havia llegit i coneixia perfectament (p. 208). En aquest punt, es fa ben palesa la convergència entre el pro- cés d’independència nord-americana (1776) i la colonització dels territoris de l’Oest que ha recreat manta vegades el ci- nema (amb les pel·lícules del Far West) i les creences religioses que, d’una manera o altra, van configurar el pensament del WASP (White Anglo-Saxon Protestant) que explica tantes coses sobre la història dels Estats Units i la realitat que es viu avui (es- crivim això el juny de 2020) quan la pro- testa de les comunitats negres s’ha escam- pat altra volta per tot el país enfront de la contundència de la repressió policial amb la població afroamericana, que va acabar amb la mort de George Floyd el 25 de maig de 2020, una denúncia que s’ha estès a al- tres llocs del planeta fins fer-se global, al crit de Black Lives Matter que pregona que les vides negres són importants. Així les coses, la comunitat mormona es va establir a l’oest, integrada majoritàri- ament per població blanca que professa el culte als pares de la independència i que el 1875 va establir la BYU (Brigham Young University). En aquest context, no pot sob- tar que el pare de Tara –que també partici- pava d’una actitud antisemita, més encara si tenim en compte que els pioners proce- dien del nord d’Europa, amb la qual cosa participaven del mite de la raça ària– fos membre de l’associació nacional del rifle nord-americana (NRA), i al seu torn posseïa diverses armes per a la protecció de la fa- mília que vivia apartada del món, alhora que convertia la granja en un fortí capaç de foragitar qualsevol setge dels federals o dels enemics que feien perillar la seva identitat i manera de viure. Al seu parer, aquells adversaris havien escoltat les doc- trines dels socialistes de Califòrnia i els consells dels il·luminats saberuts que se- guien estratègies per seduir la joventut cap als estudis, i trencar amb la tradició, un aspecte que assoleix el paroxisme en el cas del francès, una llengua forastera que el pare considerava que era socialista (p. 322). La casa familiar, amb condicions higiè- niques deficients, estava situada en l’estat d’Idaho als peus de les impressionats mun- tanyes Buck’s Peak, en ple corredor mormó, format per una zona que s’estén per l’occident dels Estats Units en territoris d’Utah i Nevada. De més a més, la granja va esdevenir una mena d’abocador pel desballestament de ferralla i on la mare, nascuda el 1951 i seguidora de la cinesio- logia que utilitzava per diagnosticar terà- pies de la medicina alternativa a base de plantes, va generar una creixent manufac- tura de remeis casolans a base d’herbes, 296 Temps d’Educació, 59, p. 293-299 (2020) Universitat de Barcelona N ot es d e le ct ur a que comercialitzava amb gran èxit de ven- des. Així, doncs, aquest rerefons que hem descrit va constituir el teló de fons en què Tara es va formar, en mig d’una família nombrosa, on la violència d’un pare bipo- lar i d’alguns germans (en especial de Shawn) era una cosa freqüent. En resum, una vida a l’aire lliure, amb feines feixu- gues i perilloses des de la infància, man- cada de l’escalf d’amics i companys en no poder assistir a l’escola. Això significa que ens trobem davant d’un cas típic dels efectes negatius que pot comportar una educació a casa (Ho- meschooling) quan la família adopta una actitud tancada, que a més respon a un es- quema maniqueu entre el bé i el mal, com sovint fan algunes fórmules sectàries. Fora de nosaltres, del grup, no hi ha salvació. Tal com ella reconeix, el seu pare l’havia «en- senyat que en cap tema no hi podia haver dues opinions assenyades: hi ha la Veritat i hi ha les Mentides» (p. 178). Segons aquest criteri, entre ambdós bàndols s’alça una frontera infranquejable, atès que si la su- peres i abandones la veritat hom cau en el terreny fangós de Llucifer, de l’error i del pecat. Per tant, qualsevol persona es troba, quan arriba a l’adolescència, en la disjun- tiva de triar entre obeir les indicacions dels pares o bé agafar el propi camí, i així poder escapolir-se com va fer Tara de la pressió familiar que va esdevenir un autèntic mal- son. El pare només acceptava, i sempre en sentit literal sense cap interpretació her- menèutica, lectures religioses –la dels pro- fetes mormons, de la Bíblia– a banda dels pares fundadors dels Estats Units que, com hem vist, formen una unitat, de manera que la colonització de l’oest s’havia fet sota la protecció divina a partir de les idees dels pares de la pàtria. Amb tot, sembla evident que el fet que visquem en un món emparaulat permet despertar la consciència de Tara encara que no comptés amb el suport de cap es- pecialista en matèries històriques i literà- ries. Només podia comptar amb la fe in- destructible dels seus progenitors, en l’or- todòxia fonamentalista del pare i amb la bona disposició de la mare que posseïa una sensibilitat que el pare desconeixia. Aquestes consideracions són per fer cons- tar que la lectura va esperonar les ganes d’aprendre de Tara, tal com ella explica: Vaig llegir dues vegades el Llibre de Mormó. Vaig llegir el Nou Testament, una vegada de pressa, després una segona vegada més lenta- ment, fent pauses per prendre notes, per fer referències creuades, i fins i tot per escriure curts assaigs sobre dogmes com ara la fe i el sacrifici... Tot seguit, vaig treballar l’Antic Testa- ment, després vaig llegir els llibres del pare, la majoria compilacions dels discursos, cartes i diaris dels primers profetes mormons. El seu llenguatge era del segle dinou (encarcarat, si- nuós, però exacte) i al principi no vaig enten- dre res. Però amb el temps els ulls i les orelles se’m van adaptar, de manera que vaig comen- çar a trobar-me com a casa amb aquells frag- ments de la història de la meva gent: històries de pioners, els meus avantpassats, travessant les terres verges d’Amèrica. Mentre que les his- tòries eren vitals, els sermons eren abstractes, tractats sobre obscurs temes filosòfics, i a aquelles abstraccions vaig dedicar la major part de l’estudi. En retrospectiva, veig que aquella va ser la meva educació, la que importaria: les hores que vaig passar asseguda en un escriptori prestat, lluitant per disseccionar brins fins de la doctrina mormona per mimetisme amb un germà que m’havia abandonat. L’habilitat que estava aprenent n’era una de crucial: la pacièn- cia per llegir coses que encara no podia com- prendre (p. 89-90). No obstant, el fet que aprengués a lle- gir en aquest tipus de llibres va determinar que la seva escriptura fos encarcarada, cir- cumstància que la primera professora de llengua que va tenir a la Universitat va sa- ber copsar d’immediat. «No li vaig dir que havia après a llegir i escriure llegint només la Bíblia, el Llibre del Mormó i discursos de Joseph Smith i Brigham Young» (p. 215). També podem esmentar que en aquella família, i sempre sota la mirada autoritària Temps d’Educació, 59, p. 293-299 (2020) Universitat de Barcelona 297 N otes d e lectura del pare, «els llibres que no eren de Déu quedaven proscrits; eren un perill, pode- rós i irresistible en la seva astúcia» (p. 312). Per tant, ella mateixa va promoure als setze anys un procés de canvi i de transfor- mació, de metamorfosi, a fi d’assolir una independència de criteri i una maduresa intel·lectual que l’apropés a una majoria d’edat que fos capaç de sostreure’s al pes de l’ortodòxia fonamentalista, tot i l’enfu- rismament i contrarietat dels pares. Cal re- cordar que l’autoaprenentatge constitueix el punt clau de la novel·la de formació, fe- nomen que també es dóna en el cas que ens ocupa. «A la nostra família, l’aprenen- tatge era completament autodidacta: po- dies aprendre qualsevol cosa que et po- guessis ensenyar, després de fer la teva feina» (p. 69). A tot estirar, i com uns dels pocs ensenyaments rebuts, Tara assenyala que quan tenia deu anys només havia es- tudiat el codi Morse, perquè el pare insistia que l’aprengués per si les autoritats talla- ven les línies de comunicació amb l’exte- rior. De tal manera que aquest llibre es con- verteix en una mena de descàrrec de cons- ciència en què Tara –que posseeix una molt bona veu, que li va permetre cantar en el cor de l’església– ens explica la seva història personal que pot servir d’exemple per altres persones que es puguin trobar en un atzucac vital com el que ella va ex- perimentar en un ambient corrosiu i de- gradant que funciona sobre la base d’un esquema binari (amic/enemic per dir-ho a la manera de Carl Schmitt) en què el cultiu de l’esperit, la cura de l’ànima, quedava col·lapsada per les creences religioses, sense oblidar les fatigoses jornades de tre- ball enmig de la ferralla amb perills evi- dents que van ocasionar més d’un acci- dent greu entre la colla d’operaris que di- rigia el pare amb mà ferma i formada prin- cipalment pels seus fills. Així s’entén que la família es mostrés oposada a què els fills es relacionessin amb la resta de la comunitat, llevat del diu- menge al temple. El contrast era evident, atès que bona part de les famílies mormo- nes acceptaven que els fills estudiessin, as- sistissin als espectacles com el cinema i el teatre, practiquessin esport, freqüentessin escoles, instituts i biblioteques, i tot això sense renunciar a les obligacions domini- cals amb el bisbe, nomenclatura mormona de pastor. Però els pares de Tara conside- raven que la saviesa humana és niciesa da- vant de Déu, de manera que la saviesa ter- renal adquireix la condició d’una mena de prostituta que ens allunya del veritable camí (p. 179). D’aquí l’oposició familiar als professors considerats liberals que, tot i ser mormons, ensenyen doctrines contrà- ries al seu credo religiós (p. 180). En el fons, amb la seva actitud de renunciar a la vida de la granja i seguir els estudis Tara es va exposar a sofrir la ira divina, d’acord amb la visió d’un Déu venjatiu, que judica i cas- tiga, més propi de l’Antic Testament que no pas del mandat amorós del Nou Testa- ment. Altrament, els diumenges la família de Tara havia d’observar el sàbat de manera que seguia estrictament les disposicions religioses, per tal d’estar preparats per a la fi dels temps que són propers. No es tracta que Tara perdés la fe religiosa, més encara si es té en compte que va rebre suport per part del bisbe (pastor) de l’església per en- degar els estudis, sinó que després d’una sèrie d’esdeveniments que es van produir en la vida familiar va decidir allunyar-se d’un cercle enrarit que la deshumanitzava, en un context patriarcal on els mascles (ja sigui el pare o algun germà) exercien una tutela asfixiant sobre la nostra protago- nista que va ser qualificada de meuca quan va intentar tenir cura del seu abilla- ment personal, sempre masculinitzat amb 298 Temps d’Educació, 59, p. 293-299 (2020) Universitat de Barcelona N ot es d e le ct ur a pantalons texans de noi. Fet i debatut, as- sistim a través del seu relat a un despertar de la consciència promoguda per les ga- nes de saber, d’estudiar i així Tara va des- cobrir un altre món fora de l’entorn corro- siu de la família. Un relat que al capdavall la va conduir fins a l’agnosticisme, proba- blement per rebuig de l’actitud paternal, tal com es desprèn de la sensació que va experimentar en veure el temple existent a Palmyra, aixecat l’any 2000 i que es troba coronat per una estàtua daurada de l’àn- gel Mormoni: «El pare i jo vam mirar el temple. Ell hi va veure Déu: jo hi vaig veure granit. Ens vam mirar. Ell va veure una dona condemnada; jo vaig veure un ancià inestable, literalment desfigurat per les se- ves creences. I tanmateix, triomfant» (p. 387). Per descomptat, la intenció de Tara va ser ingressar a la universitat, cosa que va aconseguir després de dos intents, des- prés de superar l’ACT (American College Testing, és a dir, l’examen d’accés a la uni- versitat). D’aquesta manera, Tara va tallar amb la inèrcia de moltes noies de la comu- nitat mormona que estaven lligades a un cicle vital que contemplava, després de l’adolescència, un casament precoç i una nombrosa descendència. En una instància que no va saber fer, però que va formalit- zar amb l’ajuda de Tyler, un germà que es- tudiava també i comprenia la decisió de Tara, va fer constar que «havia rebut una educació segons un programa rigorós dis- senyat per la meva mare, que s’havia asse- gurat que compliria tots els requisits per graduar-me» (p. 199), quelcom que no era cert perquè si va poder aprovar va ser grà- cies a l’esforç personal i a les ganes d’aprendre, en una actitud solitària d’auto- aprenentatge, la qual cosa ens transmet la imatge d’una dona forta i corretjosa que no cedeix fàcilment davant l’adversitat. En una actitud rebel i d’autoafirmació, Tara va xerraquejar la lògica que havia pas- sat de pares a fills i va optar per traçar un itinerari independent (p. 166), la qual cosa l’obligava no només a anar-se’n de casa sinó també a arrossinar els lligams en bona part de la seva família que no entenia la seva decisió de cercar nous rumbs. És obvi que es tracta d’un llarg itinerari, més en- cara si tenim en compte que quan ella va arribar a la universitat desconeixia el que significava la paraula «Holocaust», cosa que va generar la malfiança dels com- panys. Malgrat tot, la sorpresa va ser que a la Brigham Young University va obtenir bones notes que van permetre que gaudís de beques, atès que l’ajuda familiar era nul·la. Això establert, podem destacar que durant aquells anys de formació va rebre el xoc de la població negra que lluitava des de feia dècades pels drets civils. Fins lla- vors, només havia vist una nena negra, «la filla adoptiva d’una família de l’església» (p. 236). Tot i que coneixia l’episodi de l’es- clavitud, les classes del Dr. Richard Kimball –expert en història de l’esport– van des- pertar-li la consciència dels mals tractes i del bandejament de la població negra. Per aquesta via, Tara va arribar a assabentar-se del moviment dels drets civils amb el nom de Rosa Parks que el 1955 es va negar a seure al darrera de l’autobús, en el lloc re- servat pels negres, per la qual cosa va ser condemnada. Més tard, va descobrir el moviment feminista, un referent per algú com ella que buscava models d’emancipa- ció de l’esclavatge mental al que havia es- tat sotmesa (p. 334). Els èxits acadèmics de Tara van fer que pogués obtenir una beca per visitar el King’s College de Cambridge amb altres estudiants de la BYU. Allà va gaudir de la tutorització del professor Jonathan Stein- berg, especialista en l’Holocaust, que va elogiar un assaig de Tara en què compa- Temps d’Educació, 59, p. 293-299 (2020) Universitat de Barcelona 299 N otes d e lectura rava «Edmund Burke amb Publius, el pseu- dònim sota el qual James Madison, Ale- xander Hamilton i John Jay havien escrit Els documents federalistes» (p. 311). En ser reconeguda com una jove de talent va po- der aconseguir ajuts, com la beca Gates (a la xarxa es pot trobar una conversa entre Bill Gates i Tara Westover, a propòsit del lli- bre que comentem), que van permetre que pogués assolir el doctorat en història, després de passar pel Trinity College. En- mig de tot plegat, no deixa de ser signifi- catiu que un dels seus tutors –el professor David Runciman de la Universitat de Cam- bridge– li suggerís que estudiés el mormo- nisme, des d’una nova perspectiva, des- prés que ella descobrís «ecos de la teolo- gia mormona en els grans filòsofs del segle XIX» (p. 361). La recomanació del seu tutor va anar en aquesta direcció: «pots exami- nar el mormonisme no tan sols com un moviment religiós, sinó com un d’intel·lec- tual» (p. 361). Així fou com Tara Westover va obtenir el doctorat amb la dissertació The family, morality and social science in An- glo-American cooperative thought, 1813- 1890 defensada el 2014 a la Universitat de Cambridge. Gairebé no caldria ni dir que Tara Westover s’ha convertit en un refe- rent d’abast mundial, després de posar en perill les relacions familiars a benefici de la seva formació. D’aquí que la nostra prota- gonista hagi estat convidada com a confe- renciant en moltes universitats nord-ame- ricanes per presentar i comentar el llibre que dona peu a aquesta recensió que posa de relleu els perills del fonamentalisme ideològic i religiós quan coarta la llibertat humana i les possibilitats de creixement personal, en negar una educació pública i lliure en contacte amb altri, aspectes que hom ha de tenir en compte quan es valora l’educació a casa (Homeschooling), una de les tendències que ha fet forat en el món de la pedagogia postmoderna, és a dir, d’aquells que desconfien de l’educació pú- blica.